Neix a la UPC Terrassa una nova generació de científics per estudiar el clima amb innovadores metodologies
Nov 11, 2015
Iniciat el desembre de l’any 2011, amb una dotació de més de 3,7 milions d'euros procedents de programa Marie Curie del setè Programa Marc de la Unió Europea, el projecte LINC finalitza enguany amb l’objectiu principal assolit: la formació d’una nova generació d’investigadors i investigadores multidisciplinaris que ja estan abordant l’estudi i la predicció dels fenòmens climàtics amb l’aplicació metodologies innovadores que fins ara s’aplicaven a altres àmbits per estudiar sistemes complexos, com ara el cervell humà, la xarxa d'Internet o l'economia mundial.
La professora Cristina Masoller, coordinadora internacional del projecte des del Campus de Terrassa, subratlla que, a més de la formació excel·lent de 15 joves científics, impartida des de diverses disciplines i amb metodologies no lineals, “aquest projecte de recerca internacional de gran abast ha generat també gran volum de coneixement de gran interès per a la comunitat científica internacional sobre els fenòmens climàtics que es produeixen arreu del món”.
Doctora en Física pel Bryn Mawr College de Pensylvania (Estats Units), Cristina Masoller és investigadora del Departament de Física i del grup de recerca de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la UPC. També imparteix docència a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).
Sotfware propi i per a ‘big data’, entre les primeres aportacions
Aquesta nova generació d’investigadors ja ha començat a produir coneixement dins del projecte LINC. D’una banda, han desenvolupat un nou software per analitzar grans bases de dades que facilita la seva tasca de recerca. De l’altra, han generat, durant la seva formació, 27 articles publicats a revistes científiques internacionals de prestigi en l’àmbit del clima, com són PNAS, Geophysical Research Letters, Scientific Reports o Climate Dynamics. A més, els components del grup ja han llegit dues tesis doctorals basades en metodologies no lineals i en llegiran deu més properament.
Un dels joves investigadors, Giiulio Tirabassi, ha creat un nou model d’anàlisi de big data capaç de confirmar si la informació que s’extreu de l’observació de determinats fenòmens complexes és correcta. Es tracta d’una mena de clau mestra que pot obrir moltes portes, ja que correlaciona les dades disponibles sobre fenòmens complexos i crea models que confirmen o desmenteixen la valoració d’aquestes dades. Aquest nou model serà molt útil, per exemple, per confirmar o desmentir l’afectació del Niño a diferents parts del planeta.
Un altre exemple del treballs que ja han començat a desenvolupar aquests investigadors és el descobriment d’un mètode capaç d’anticipar el punt de no de retorn que un determinat fenomen climàtic pot causar i que poden anar des de corrents oceànics a la desertització de grans espais naturals sotmesos a irregularitats pluvials durant llargs períodes de temps.
Projecció internacional de la metodologia no lineal
L’aposta del projecte LINC ha estat formar, durant quatre anys, en metodologies no lineals per a l’estudi del clima a 12 doctors i 3 postdoctors en diferents científiques i procedents de països diversos. Fins ara, la gran majoria de científics i de meteoròlegs utilitzen mètodes lineals. Tanmateix, Cristina Masoller creu, a l’igual que una part de la comunitat científica, que “el clima és un sistema tan complex com el cervell, la xarxa d'Internet o l'economia mundial i, per tant, amb metodologies no lineals s'obtindran resultats rellevants de predicció i d'estudi. Un exemple”, especifica Cristina Masoller, “és la metodologia de xarxes i sistemes complexos que es fa servir en la recerca sobre els làsers, la qual es coneix com a metodologia d'anàlisi no lineal”.
Tant és així que, segons explica la mateixa Masoller, “la metodologia no lineal ha demostrat ser una eina molt eficient en l'estudi de sistemes complexos en diferents àrees, com les xarxes neuronals o les xarxes socials d'Internet. Un dels sistemes més complexos que existeixen és el clima, però l'aplicació de mètodes no lineals aplicats al seu estudi ha estat, fins ara, molt incipient”. En aquest sentit, Cristina Masoller valora el projecte LINC com una eina per projectar aquesta metodologia i aquest coneixement arreu del món, ja que, durant el desenvolupament del projecte, els joves científics ja han iniciat línies pròpies de recerca per aplicar-les en equips de diversos països, de forma que el nombre d’experts en l’aplicació de mètodes no lineals per a l’estudi del clima i els fenòmens meteorològics vagi creixent.
Docència internacional de primera línia
Els joves científics participants al projecte LINC han estat formats per un equip docent multidisciplinari, constituït per científics d’excel·lència internacional i directius d’empreses especialistes en les àrees dels sistemes complexos, el medi ambient i les ciències de la Terra. En total, hi han participat nou socis de diversos països (Alemanya, Holanda, Israel, Uruguai, Espanya i França): sis universitats i tres empreses.
La formació s’ha desenvolupat a través de sessions docents, tallers de treball i d’estades de recerca als centres associats del projecte. Els participants també han assistit, com a cloenda de la seva formació, a un congrés sobre xarxes complexes i variabilitat climàtica que va tenir lloc a Viena (Àustria) a l’abril d’enguany, i que va comptar amb la participació d’experts reconeguts internacionalment procedents d’instituts de recerca i universitats d’Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit, la República Txeca i Rússia, entre d’altres. Durant aquest congrés, bona part dels 15 joves investigadors van poder presentar els resultats del seu treball.
Els grup està format pels investigadors que es detallen tot seguit, juntament al seu centre de recerca de procedència i la línia de recerca encetada al marc del projecte LINC
Enllaços
Projecte LINC: http://www.climatelinc.eu
Cristina Masoller: http://futur.upc.edu/CristinaMasollerAlonso
Share: